Corbelles

[Intro] [Vers 1, Panxo] I estic buscant tantes respostes, que oblide les preguntes que m’he fet Guanyant en impotència al ritme que perc drets Pensant més en desitjos que en fets, plorant de ràbia Volent fer paredons de les parets Tombar el mur, obrir la gàbia, eixir del pou Rega la vida amb nova sàvia l’home nou, Hugo viu Al rostre del seu poble que diu “D’ací no passen” Defenen el seu pa i les seues cases I monta un numeret el amo de la empresa Que plora si li expropien la riquessa Això ja no és com era, han trobat la manera Han olorat la sang, i ara té fam la fera Les lleis ja no són lleis si sempre fallen El rei ja no és el rei si el cap li tallen Vinguen les armes als meus, plouen les pedres El poble salva al poble d’eixos putos merdes I saludant al nou segle, trenquen el guió i les regles I una cosa: si veniu amb colps d’Estat Com a Cuba, com Vietnam: Caureu sense pietat! [Tornada] Tempestes vénen del sud, sonen corbelles que tallen la boira I creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria [Vers 2, Arnau] Sents com s’esmolen les metàfores I el so de la guillotina talla l’aire Destinats a no tindre dret a guanyar mai Han eixit rebotaets i el nord comença a tremolar Guevara viu com Durruti en les paraules d’Emma Goldman El sud somriu conscient de la seua força L’Escola de Chicago no guia els nostres passos Portem idees i energia a cabassos Exprópiese, colectivízese, que el poble mane Més enllà de ministres i presidents Apúrense, que senten la por a la pell Recordem els nostres morts mentre afilem el ganivet Cochabamba, Chiapas, Haymarket Venes obertes, corbelles esmolaes Tenim els referents, els exemples La selva, la defenem a maxetaes Nuestra casa no es el patio de los gringos Poco a poco expulsamos al imperio I una idea que deuríem no oblidar: Contra tota autoritat, barrà de ferro al cap! [Tornada] Tempestes vénen del sud, sonen corbelles que tallen la boira I creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria [Pont, Arnau i Panxo] I no seran mai més el nostre magatzem La dignitat no es compra, el sol no es ven Que no van a permetre que els exploten Ni soportar el pes de noves botes Capitalisme és barbàrie han aprés que La història s’escriu amb la sang de qui perd, sí Que ara són seus el café, el blat i el sucre Que en esta Europa muerte huele a azufre [Tornada] Tempestes vénen del sud, sonen corbelles que tallen la boira I creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria