Temples - (I Want To Be Your) Mirror

¿Quins tan segurs consells vas encercant Cor malastruc, enfastijat de viure Amic de plor e desamic de riure? ¿Com soferràs los mals qui et són davant? Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera E per tos mals te allongues los jorns: Aitant és lluny ton delitós sojorns Con vols fugir a la mort falaguera Braços oberts és eixida a carrera Plorant sos ulls per sobres de gran goig Melodiós cantar de sa veu oig Dient: "Amic, ix de casa estrangera En delit prenc donar-te ma favor Que per null temps home nat l'ha sentida Car jo defuig a tot home que em crida Prenent aquell qui fuig de ma rigor" Ab ulls plorant e cara de terror Cabells rompent ab grans udolaments La Vida em vol donar heretaments E d'aquells dons vol que sia senyor Cridant ab veu horrible i dolorosa Tal com la Mort crida al benauirat (car si l'hom és a mals aparellat La veu de Mort li és melodiosa) Null hom conec o dona a mon semblant Que, dolorit per Amor, faça plànyer; Jo són aquell de qui es deu hom complànyer Car, de mon cor, la sang se'n va llunyant Llir entre cards, l'hora sent acostada Que civilment és ma vida finida: Puix que del tot ma esperança és fugida Ma arma roman en aquest món damnada